Dimarts i dimecres passat (9 i 10 de desembre de 2025) es van celebrar les Jornades sobre l’estat de la llengua a la catalanofonia: anàlisi i intervenció, un espai imprescindible per analitzar amb rigor la situació actual del català i, sobretot, per plantejar intervencions ajustades a les múltiples realitats sociolingüístiques del territori.

La trobada va posar de manifest que la catalanofonia no és lingüísticament uniforme i que, en conseqüència, calen polítiques lingüístiques diferenciades i adaptades a cada context. Les diverses ponències van aportar dades i reflexions que permeten afinar la diagnosi i orientar futures actuacions.

Un espai per a la diagnosi i l’acció

Una part destacada de les sessions es va centrar en els usos lingüístics de la població jove (15-24 anys). Esteve Valls va ordenar i contextualitzar diverses dades recents sobre els hàbits lingüístics d’aquesta franja d’edat. Per la seva banda, Miquel Àngel Pradilla va presentar resultats d’un estudi encara no publicat que apunten cap a una progressiva identificació bilingüe entre els joves, una tendència que caldrà seguir amb molta atenció.

En la mateixa línia, Natxo Sorolla va exposar conclusions basades en dades concretes que evidencien una disminució de l’ús del català en aquesta franja d’edat. Les aportacions coincideixen a assenyalar que la situació dels joves no és positiva i que caldrà dissenyar actuacions específiques per revertir aquesta tendència.

Les Jornades també van abordar l’impacte dels canvis demogràfics en la configuració dels usos lingüístics. Andreu Domingo va aportar una anàlisi que subratlla fins a quin punt les transformacions poblacionals reconfiguren els resultats sociolingüístics i condicionen les polítiques que cal implementar.

Altres intervencions destacades van ser les d’Albert Cuesta i Maite Melero, així com les de Mònica Barrieras i Rosanna Martínez, d’Escola Valenciana, que van enriquir el debat amb perspectives complementàries i propostes d’acció en àmbits tant tecnològics com educatius.

La darrera jornada va incloure una reflexió de fons sobre el marc legal. La professora Vicenta Tasa va oferir una intervenció lúcida sobre el “sostre de vidre” jurídic que afecta el català. Tot i apuntar algunes escletxes, la diagnosi va ser agredolça: l’arquitectura jurídica actual continua relegant el català davant la preeminència sistemàtica del castellà.

En l’àmbit de la política i (contra)planificació lingüística, una de les notes més positives va arribar des d’Andorra, amb la nova llei lingüística que tot just comença a aplicar-se. Joan Sans va destacar que la política lingüística no pot articular-se sense una cooperació interdepartamental efectiva —per exemple, entre Política Lingüística i Educació—, i que ha de tenir un abast transversal que impliqui tots els àmbits de govern.

Les Jornades han estat una mostra precisa de l’estat actual de la llengua i, alhora, un espai per recollir dades, idees i línies de treball de cara a futures actuacions sociolingüístiques. Les aportacions, especialment pel que fa als joves, obren interrogants i reforcen la necessitat d’intervencions basades en evidències.

La participació en aquesta trobada ha permès recollir aprenentatges i materials que alimentaran noves anàlisis i reflexions, amb l’objectiu de continuar aprofundint en els canvis d’usos lingüístics i en les estratègies per enfortir el català arreu de la catalanofonia.