Aquestes són les quatre grans estratègies que Tariq Modood, de la universitat de Bristol, descriu en aquest treball. Resulta interessant veure que al llarg de l’anàlisi no se li acut parlar de llengua. Tot un repte, perquè algun paper deu jugar la diversitat lingüística en l’estructuració de l’heterogeneïtat etnocultural, no? Sospito que un dels motius pels quals no en parla és que, en realitat, aquestes quatre categories són inadequades per parlar de polítiques lingüístiques. Vet aquí, doncs, un repte per a la sociolingüística: completar, modular o remodelar les categorires que els sociòlegs alingües proposen per organitzar el món.

Font: Amb certa calma – F. Xavier Vila i Moreno