L’Associació de Catalanistes de l’Amèrica Llatina (ACAL), en col·laboració amb l’Instituto de Ciencias Sociales y Humanidades de la BUAP, convoca el Primer Congrés Internacional que se celebrarà a la ciutat de Puebla (Mèxic), del 26 al 28 d’agost de 2015, i us invita a presentar propostes que abordin les relacions històriques i culturals entre els Països Catalans i l’Amèrica Llatina.

Entre els anys 1984 i 1990 es desenvoluparen a Barcelona quatre jornades d’Estudis Catalanoamericans que representen, fins a l’actualitat, l’esforç col·lectiu i institucional més ambiciós per obtenir un panorama general de les relacions entre Catalunya i Amèrica. Aquestes jornades van marcar una fita quant a la gran quantitat d’informació aportada pels estudiosos, procedents de diversos països, i també pel que fa a la pruïja en superar alguns temes i determinades visions: per exemple la idea que aquesta relació només s’estableix de Catalunya cap a Amèrica, tot oblidant que hi ha intercanvis en ambdós sentits i que la presència de llatinoamericans a Catalunya a partir del segle XIX és un fenomen que encara no s’ha estudiat. Basti recordar que Barcelona ha estat la capital editorial de la literatura llatinoamericana i que hi visqueren escriptors com Gabriel García Márquez i Roberto Bolaño.

Han passat 25 anys d’ençà que es publicaren les actes de la darrera d’aquestes quatre jornades. Mentrestant el Colegio de Jalisco, a Guadalajara, emprengué l’organització de Semimaris i publicacions, i les investigacions als dos costats de l’Atlàntic han donat nous fruits. Això no obstant, és el moment de revisar i d’obrir-nos a noves orientacions en els estudis de la relació entre els Països Catalans i l’Amèrica Llatina. El procés polític i social que viu Catalunya en aquests darrers anys ha provocat –i no podia ser d’una altra manera- una revisió històrica expressada en congressos, simposis, i una gran quantitat de publicacions que, amb tota seguretat, marcaran canvis, i fins i tot nous girs, en la historiografia catalana. Creiem que les relacions entre Catalunya i Amèrica no han de quedar al marge d’aquesta revisió historiogràfica. És per això que el congrés que ara es convoca tracta de posar al dia les investigacions catalanoamericanistes –centrades en l’Amèrica Llatina- amb quatre objectius generals: 1) aprofundir en els temes que ja han estat tractats anteriorment; 2) conèixer nous temes d’investigació desenvolupats principalment per les noves generacions d’estudiosos; 3) tractar de crear llaços i xarxes permanents d’intercanvi d’informació per tal d’estimular la formació de grups d’investigació; i 4) construir entre tots noves vies d’aproximació al tema de les relacions Països Catalans – Amèrica Llatina tenint en compte les noves realitats polítiques i socials d’ambdues parts. En aquest sentit considerem que cal superar la unidireccionalitat: no solament estudiar els catalans a Amèrica, sinó també proposar temes d’anada i tornada, tenint present les influències mútues i la presència als Països Catalans d’actors i idees llatinoamericans durant els segles XIX i XX.

El Congrés proposa cinc grans temes generals. Per tal de donar cabuda a totes les propostes tindrem una mesa de caràcter miscel·lani, en la qual es llegiran comunicacions que no caben en cap dels cinc temes esmentats, sempre i quan es consideri que s’hi presenta un tema inèdit i s’acompanyi d’un aparat crític sòlid.

1. Polítics i funcionaris. L’arribada dels Borbons representa per als catalans la possibilitat d’ocupar llocs importants en l’administració colonial, un fenomen que abans només s’havia presentat ocasionalment. La recent commemoració de 1714 proporcionarà un marc i un horitzó molt interessants per reprendre el tema de la presència de catalans a Amèrica i el paper que acompliren en les noves polítiques colonials dels borbons. Això no obstant, seguint la idea del Congrés, també podem rastrejar la presència de llatinoamericans als Països Catalans durant els segles XIX i XX, un fet que cal recuperar i estudiar.
2. La cultura, l’art i el mon editorial. La història intel·lectual. Els temes culturals i artístics s’han investigat en les últimes dècades, sobretot a partir dels estudis sobre l’exili; les investigacions més nombroses es refereixen a Mèxic. En aquesta ocasió aspirem a reunir treballs que parlin d’altres regions llatinoamericanes així com de la presència d’actors de la cultura llatinoamericana als Països Catalans. No sempre ens referirem a personatges, sinó que invitem a explorar corrents de pensament o influències artístiques i estètiques. Un tema de gran rellevància és la tasca d’esitors catalans a l’Amèrica Llatina.
3. Estudis literaris i lingüístics. Aquest tema ha estat analitzat principalment ran del fenomen de l’exili i de l’activitat dels escriptors catalans en diversos països d’Amèrica, això no obstant creiem que és un camp encara molt fèrtil per continuar recollint-hi fruits, i més si tenim en compte que ara ens obrim a la presència als Països Catalans d’autors llatinoamericans o a la recepció de la seva literatura.
4. Comerciants i empresaris. L’activitat comercial dels catalans ha produït alguns treballs molt valuosos relatius als segles XIX i XX, això no obstant alguns estudis demostren que aquest fenomen es remunta al segle XVI; es especial és urgent emprendre estudis sistemàtics a partir del segle XVIII, quan el caràcter i singularitat de l’activitat empresarial catalana ja estan ben identificats a Amèrica.
5. Exilis i migracions. Aquesta secció invita a continuar treballant en el tema de l’exili català sota noves perspectives sense oblidar que també hi ha exilis llatinoamericans als Països Catalans. Cal, d’altra banda, abordar els nous moviments migratoris –que inclouen el moviment de llatinoamericans arribats als Països Catalans en anys recents- o l’arribada de catalans a l’Amèrica Llatina com a fruit de la crisi actual, des de la perspectiva de noves conceptualitzacions històriques, antropològiques i sociològiques. En aquest camp la sociologia i l’antropologia proporcionaran noves eines d’anàlisi que inviten al treball interdisciplinari.
6. Secció Miscel·lània. En aquesta secció es podrà incloure comunicacions que s’adiguin amb cap de les cinc meses proposades però que, per la seva novetat, interès i qualitat, mereixin ser acceptades.

ENVIAMENT DE PROPOSTES

Els treballs han de ser inèdits, de caràcter estrictament acadèmic i seran dictaminats per a la seva acceptació pel Comitè Acadèmic del Congrés. Per a la seva publicació en les Actes del Congrés, es podran ampliar els textos d’acord amb les normes d’edició que es faran arribar oportunament.

La recepció de propostes tindrà lloc entre l’1 de febrer i el 30 d’abril de 2015. Els interessats rebran la resposta d’acceptació, com a més tard, el 30 de maig de 2015.

La proposta ha d’incloure:

• Nom i cognoms del ponent
• Adscripció institucional
• Dades de contacte (correu electrònic i telèfons)
• Breu CV de mig foli com a màxim, amb referència a alguna publicació o investigació (tesi, per exemple) sobre el tema que es proposa, en cas de tenir-la
• Resum de la ponència: un foli, en Times New Roman, 12 p., tot seguit, amb una bibliografia bàsica i cinc paraules clau

Les propostes s’han d’enviat a l’adreça electrònica següent: acal.associació@gmail.com, amb el títol: Congrés Acal Puebla

Els ponents tindran estrictament 20 minuts per a l’exposició. En el cas de caldre equip àudiovisual, s’haurà de demanar de manera expressa, per tal d’organitzar adequadament les meses i les seccions.

El Comitè Acadèmic es reserva la possibilitat de sol·licitar un resum més ampli de la proposta o de colocar-la en la Secció Miscel·lània, on es presentaran comunicacions d’un màxim de cinc folis.