L’entrevista
Francesc Vallverdú Sociolingüista i membre de l’Institut d’Estudis Catalans
Elena Yeste
FRANCESC MELCION
Ja han passat 25 anys des de la primera llei de normalització lingüística a Catalunya. Vostè va tenir un important paper en l’elaboració de la proposta del PSUC. Quin balanç en fa?
La llei del 1983 era una llei de despenalització del català. Perquè, tot i que l’Estatut del 1979 ja reconeixia el català com a llengua oficial, el cert és que ningú no n’havia pres nota. Per tant, va ser una llei pedagògica nascuda del consens. Calia tenir un lloc d’on agafar-se, encara que fos mínimament. Gràcies a aquesta llei, vam assolir grans avenços en el terreny de l’administració pròpia, l’ensenyament i els mitjans de comunicació.
En quina situació ens trobem quant a l’ús social del català?
A Catalunya, prop del 50% dels parlants tenen el castellà com a llengua habitual. Dubto molt que la situació canviés si declaréssim el català com a llengua oficial única. En tot cas, hi hauria més conflictes. Alguns pensaran que sóc conformista, i no és això. Sóc realista. Us asseguro que no conec cap altre país del món on hi hagi un nombre tan important d’al·lòfons -de gent que no parla la llengua pròpia habitualment- i, en canvi, institucionalment, la llengua pròpia tingui tant de pes. Potser a Israel, però em sembla que ja hi predominen els parlants d’hebreu.