No hi ha dubte que, amb el pas dels anys, és àmpliament compartida l’obvietat que la llengua de les Balears (la pròpia: no és insignificant que l’anomenem espontàniament amb  el gentilici de cada illa) és la mateixa que es parla a Catalunya i en altres indrets continentals. És evident que ho han facilitat l’escolarització, el coneixement de registres formals i el major contacte amb parlants d’altres llocs, ja sigui directament o a través dels mitjans de comunicació. Continuar llegint: Les coses com no són (Joan Melià).