Avui dia, en societats com la nostra, és impensable una situació monolingüe generalitzada, tant des del punt de vista social com individual. La superposició, l’alternança, el contacte, el conflicte -o com vulguem anomenar-ho- de llengües és constant; en els espais públics i en l’àmbit privat. Ser capaç de parlar en dues o més llengües, i haver-ho de fer, no és -com alguns pensen- un fenomen estrany i antinatural, sinó que és un tret que comparteix gran part de la població mundial i que, dia a dia, es va estenent més. Continuar llegint… Traduccions (Joan Melià).