El debat sobre l’estat del català i les seves perspectives de futur centra el cicle organitzat a l’IEC amb motiu dels vint-i-cinc anys de la Llei de normalització lingüística a Catalunya.
Vint-i-cinc anys de política lingüística
Respecte a l’increment del coneixement del català, les xifres comparatives entre el 1986 i el 2001, segons els cens lingüístic de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), són clares.
Segons l’Estadística sobre els usos lingüístics a Catalunya del 2003 (l’última disponible), el 97 % de la població entén el català, el 84,7 % el sap parlar, el 90,5 % el sap llegir i el 62,3 % el sap escriure. Pel que fa a l’ensenyament, mentre el curs 1978-1979 només un 2 % dels centres impartia les classes en català, el 1989-1990 ja n’era un 36% i el 1994-1995 se n’arribava al 74 %. En el cas de les pel•lícules en català, per exemple, l’any 1977 només dues ocupaven la cartellera, mentre que el 1982 ja n’eren tretze; el 1980, vint; el 2002 en passaven a ser noranta-dues; el 2003, cent quatre i el 2006 un total de cent set pel•lícules (originals, doblades o subtitulades al català).
Les enquestes mostren que des de l’aprovació de la primera Llei de normalització lingüística a Catalunya, fa vint-i-cinc anys, s’ha incrementat significativament el coneixement del català. La llengua catalana ha penetrat en l’espai de la vida quotidiana, però les anàlisis estadístiques mostren que això no sempre es tradueix en un increment proporcional del seu ús.
Amb l’objectiu d’analitzar la situació del català i fer balanç d’aquests vint-i-cinc anys de la Llei de normalització lingüística a Catalunya, durant el mes de març, l’IEC, juntament amb la Societat Catalana de Sociolingüística (SOCS), ha obert el debat als màxims responsables de la institució de Govern durant aquests anys i als que han dirigit la política lingüística amb dues lleis pel camí.
Hi han participat el president de la Generalitat, José Montilla, i l’expresident Jordi Pujol, així com els exdirectors generals de Política Lingüística Aina Moll, Miquel Reniu i Lluís Jou, l’exsecretari Miquel Pueyo, i l’actual secretari, Bernat Joan.
Tant el president de la Generalitat, José Montilla, com l’expresident Jordi Pujol van lloar en les seves intervencions la política lingüística dels seus governs, però també van reconèixer la necessitat d’assumir nous reptes, com ara la immigració.
El coneixement augmenta
